Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

Terrassa i Valladolid sumen forces en defensa de l'autonomia municipal i el seu dret a municipalitzar serveis públics

Els alcaldes dels dos municipis han fet una trobada a l'Ajuntament val·lisoletà durant la que s'ha fet pública la "Declaració de Valladolid", oberta a la incorporació d'altres municipis

El manifest reclama la retirada de les disposicions dels PGE 2017 que "perjudiquen l'interès general, limiten l'autonomia municipal i se sotmeten als interessos dels grans grups econòmics que controlen l'aigua a l'Estat espanyol i al món"

Els alcaldes de Terrassa, Jordi Ballart, i de Valladolid, Óscar Puente, han fet pública avui la denominada "Declaració de Valladolid", un text conjunt, subscrit per ambdós municipis, però obert a la incorporació d'altres localitats, en el que constaten la seva ferma defensa de l'autonomia municipal i el dret de les ciutats a recuperar la gestió dels serveis públics bàsics per a la ciutadania.

La Declaració posa l'accent en la municipalització de l'aigua, procés en el que les dues ciutats es troben immerses, a ritmes i terminis diferents i partint de situacions anteriors que presenten similituds i diferències però, finalment, amb el mateix objectiu.

La Declaració reclama obertament la retirada de les disposicions existents en els projectes de Llei de Contractes del Sector Públci i de Pressupostos de l'Estat per al 2017 que "perjudiquen l'interès general, limiten l'autonomia municipal i se sotmeten als interessos dels grans grups econòmics que controlen l'aigua a l'Estat espanyol i al món".

El text recorda que a Espanya, i a la resta d'Europa, "s'estan impulsant amb èxit nombrosos processos de municipalització del servei públic de l'aigua, entre els que destaquen els de ciutats com París, Montpeller, Grenoble, Bordeus, Berlín, Stuttgart, Gènova o Budapest, entre moltes altres".

Las ciutats de Valladolid i Terrassa, al marge de les divergències entre ambdós processos, tenen en comú la reivindicació, per part dels dos ajuntaments, de la sobirania i autonomia municipals per decidir la forma de gestió més eficaç i apropiada dels serveis municipals, dintre de les diferents possibilitats que ofereixen les lleis.

A més, els dos alcaldes consideren essencial la gestió pública directa del servei de l'aigua, per oferir el millor servei al millor cost, evitar el seu control per part de grans grups i interessos econòmics nacionals o internacionals, enfortir la seva sostenibilitat, mantenir unes tarifes raonablement baixes i amb mesures socials per a persones i famílies en situacions desfavorables o crítiques, garantir els llocs de treball associats directament a aquest servei i destinar els possibles "beneficis" a la millora del propi servei públic.

Valladolid i Terrassa tenen en comú, a més, la seva aposta per garantir les inversions necessàries i la millora de les infraestructures en un servei públic bàsic, a curt, mig i llarg termini, i assegurar el "govern municipal" sobre l'aigua, amb total transparència i compromís de servei a la comunitat, allunyant-lo de pràctiques corporatives abusives, la finalitat oculta de la qual és dominar el subministrament d'aigua i posar-lo al servei d'interessos econòmics que res tenen a veure amb els del municipi.

Ballart i Puente recorden en la seva Declaració que "en aquests moments, s'estan tramitant al Congrés dels Diputats el projecte de Llei de Contractes del Sector Públic i els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017, que contenen algunes disposicions, amb l'objectiu, no declarat però evident, de dificultar o impedir processos de municipalització com els que s'estan impulsant a Valladolid i Terrassa o a tants altres municipis de l'Estat, molts d'ells membres d'associacions com la Red Agua Pública o la Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l'Aigua".

La combinació d'ambdues normes, la futura llei de contractes i els pressupostos estatals, entenen que "constitueix una maniobra bastament camuflada per posar els serveis públics, especialment en grans municipis, en mans d'empreses privades i garantir negocis molt lucratius a esquenes dels ciutadans i les ciutadanes".

En essència, senyalen que "el govern del PP pretén, a través de les noves normes en tramitació, impossibilitar que els ajuntaments puguin absorbir els treballadors de les empreses privades concessionàries del servei de subministrament d'aigua".

D'aquesta manera, sense oposar-se frontalment als processos de municipalització i sota vagues argumentacions sobre l'eficàcia i estabilitat de les administracions públiques, vol bloquejar-los i convertir-los en inviables a la pràctica.

Això significa, segons consideren tots dos municipis, que "la gestió privada deixa de ser una opció per als ajuntaments i esdevé una obligació emparada por la llei, que busca impedir l'autonomia municipal i protegir uns interessos particulars, en contra del superior interès general i inclús en contra del que determina la Constitució Espanyola".

Així, insisteixen, "el Govern del PP pretén convertir en excepcional quelcom que hauria de ser el més normal del món: que una administració pugui decidir gestionar directament un servei", de manera que "allò desitjable per a aquest Govern és que els serveis públics siguin gestionats per empreses privades, que escapen al control de les institucions, que s'encareixin misteriosa i inexplicablement i que generin quantiosos beneficis privats".

Els alcaldes de Terrassa i Valladolid subscriuen el manifest, obert a altres municipis que s'hi vulguin sumar, per corroborar que "l'autonomia municipal és el millor mecanisme per servir als interessos generals de cada municipi, dintre del marc de les lleis, que han de protegir i no obstaculitzar l'autonomia municipal", defensar "el dret dels ajuntaments a decidir la forma de gestió de cada servei que millor s'adapti a les seves circumstàncies o necessitats, garantint la seva eficàcia, controlant escrupolosament i amb la màxima transparència els seus costos i definint unes tarifes raonables i accessibles per a tots els ciutadans i ciutadanes", i insistir en que "l'aigua no és un negoci, sinó un dret humà i un bé que pertany a la comunitat i que ha d'estar al seu servei".

Finalment, la Declaració demana que el Govern retiri les disposicions dels projectes de Llei de Contractes del Sector Públic i de Pressupostos de l'Estat per al 2017 que "perjudiquen l'interès general, limiten l'autonomia municipal i se sotmeten als interessos dels grans grups econòmics que controlen l'aigua a l'Estat espanyol i a la resta del món".