Èxit del primer sopar-debat de l'ANA

-Més de 85 persones debaten durant més de dues hores sobre el present i el futur de Terrassa

-Els ponents defensen que hi ha possibilitats de millorar la ciutat, però en mostren alguns dels elements negatius


El patí de la Societat Coral Els Amics va acollir ahir al vespre el primer acte de la plataforma ciutadana ANA. Més de 85 persones van debatre al llarg de més de dues hores sobre el futur de la Terrassa en el marc d'un sopar facilitat per La Trobada i farcit de productes de proximitat i amb música de grups terrassencs de totes les èpoques.

El debat va començar amb les intervencions dels ponents. El filòleg Jaume Aulet va glossar l'origen noucentista de la Nova Atenes. Aulet va explicar com els noucentistes van aconseguir dominar el relat i, a trevés del llenguatge, imposar les seves idees i va donar una visió optimista de les possibilitats que té Terrassa. L'exsíndica de greuges municipal Isabel Marquès va fer una repassada als dèficits socials que s'havia trobat al llarg del seu mandat. Marqués va explicar que si els municipis complíssin la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat ja n'hi hauria prou per viure en unes poblacions millors i va reclamar una finestreta única efectiva per als ciutadans que tenen necessitat de fer alguna reclamació. El gèograf i analista de polítíques culturals i educatives Santi Martínez va posar, amb dades, llum als punts foscos del creixement demogàfic dels darrers anys, en què Terrassa ha passat de ser la cinquena a la tercera ciutat de Catalunya. Entre aquestes dades destaca el fet que Terrassa ha perdut un 25% de capacitat d'oferir llocs de treball a la pròpia població, mentre també ha pujat l'atur i ha caigut la renda familiar. Finalment, Jordi Labòria va fer una breu repassada dels primers anys d'ajuntaments democràtics per defensar que fins l'any 1992, l'ajuntamenyt de Terrassa s'havia ddedicat, gairebé en exclusiva, a reconstruir i construir una ciutat destruïda pel franquisme. Labòria, regidor a l'Ajuntament des del 1979 i fins el 2011, va fer autocrítica i va admetre que l'organització municipal des de l'any 2000 no permet donar els serveis que necessiten els ciutadans en no estar interconnectada, en xarxa. Labòria va criticar els compartiments estancs en què s'han convertit les àrees municipals. A més, també va ser crític amb el darrer pla general, "elaborat sota la influència dels constructors".

Posteriorment, part del públic assistent, entre els quals hi havia regidors de l'equip de govern i de l'oposició i membres de diferents entitats socials i culturals de la ciutat, van donar la seva opinió. Aspectes com la crítica a l'organització municipal, la manca de respecte als drets humans, el futur i el relleu a les entitats culturals o la integració dels nouvinguts van ser alguns dels aspectes tractats.

Els membres de l'ANA van valorar molt positivament aquest primer acte i van avançar que la segona activitat es desenvoluparà a primers de setembre i que tindrà a veure amb les mobilitzacions ciutadanes a Terrassa.

Us adjuntem dues fotografies de l'acte. Una imatge general del sopar i una altra dels ponents i el moderador de l'acte i membre de l'ANA Joan Rueda.
Twittear Crear PDF para esta noticiamodo impresión
Posted on Wednesday 19 July 2017 - 16:14:54 in Varios by Director