El Govern Municipal presenta 20 al·legacions al Pla EspecÃfic de Mobilitat del Vallès redactat per la Generalitat
Es considera que el document està mancat d'una visió metropolitana moderna i equilibrada territorialment i reivindica que sigui un pacte de futur entre administracions públiquesEl Govern Municipal de Terrassa ha presentat un escrit amb 20 al·legacions al Pla EspecÃfic de Mobilitat del Vallès (PEMV), que recullen aspectes tant pel que fa al procès d'elaboració del Pla, com a les propostes de transport públic i de xarxa vià ria que planteja. Des de Terrassa s'entén que el PEMV ha de contemplar una mobilitat més moderna, equilibrada, transparent, sostenible, eficaç i còmoda per a la ciutadania.
AixÃ, es considera que el PEMV no respon a un equilibri territorial perquè continua polaritzant el seu desenvolupament al voltant de Barcelona i, per tant, no recull una visió metropolitana més à mplia i moderna, que contempli la descentralització de l'activitat econòmica, i aposti pel desenvolupament de noves centralitats fora dels nuclis urbans tradicionals. Un altre aspecte fonamental és la necessitat de planificar les accions valorant la capacitat ambiental del territori i prioritzant les noves infraestructures que afavoreixin els modes de transport sostenibles.
El PEMV, redactat pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, vol donar resposta a les problemà tiques de mobilitat local i global al Vallès Occidental i Oriental, tenint en compte els condicionants territorials, socioeconòmics i ambientals i donant aixÃ, compliment al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat al 2010. El PEMV, que es va començar a treballar l'abril de 2017, vol definir una estratègia de futur pel que fa a la mobilitat i el seu objectiu final és ser el full de ruta que defineixi les infraestructures i els serveis de transport públic i privat que necessiten el Vallès Occidental i l'Oriental fins el 2026.
La proposta recull, entre altres aspectes, millorar la xarxa vià ria, potenciar l'oferta ferrovià ria transversal del Vallès i construir intercanviadors que contribueixin a crear xarxa; incrementar la intermodalitat de les estacions ferrovià ries; augmentar la cobertura ferrovià ria en zones d'alta densitat amb noves lÃnies/estacions; millorar la capacitat dels sistemes ferroviaris d'accés a Barcelona; potenciar les principals lÃnies de bus internes al Vallès; ampliar la xarxa d'itineraris interurbans per a bicicletes i vianants, prioritzant els corredors de major demanda i amb distà ncies entorn els 5 km; i millorar l'oferta d'aparcaments segurs per a bicicletes.
Les al·legacions de Terrassa
Com a ciutat amb un pes socioeconòmic especÃfic dins de Catalunya, des de l'Equip Govern de l'Ajuntament de Terrassa es reivindica una millor connexió, no només amb Barcelona, sinó també cap a altres à mbits territorials propers com la Catalunya central, el Baix Llobregat i el Maresme; amb els que ens uneixen importants lligams socioeconòmics. També planteja la necessitat de potenciar corredors transversals, ja siguin europeus com el corredor del Mediterrani, o bé de caire metropolità . Per a Terrassa, el PEMV ha de ser un autèntic pacte de futur entre administracions públiques on estigui inclosa la coordinació amb l'administració de l'Estat i per tant es reclama la coordinació i seguiment també amb l'Estat.
Amb les seves al·legacions, Terrassa posa de manifest quines són les seves prioritats de futur, i en les quals els modes de transport col·lectiu i la intermodalitat, tenen un pes molt important. AixÃ, reclama la millora de la connectivitat de la ciutat amb l'aeroport d'El Prat, mitjançant la LÃnia R4; la comunicació directa amb els campus universitaris de Cerdanyola (UAB) i de Diagonal-Barcelona (UB i UPC); i l'ampliació de la xarxa ferrovià ria del Vallès, amb la construcció de noves lÃnies i estacions. En aquest sentit, defensa la redacció dels estudis per desenvolupar el tram Cerdanyola Universitat-Sabadell-Terrassa de la nova lÃnia ferrovià ria del túnel d'Horta, que ha de permetre dotar de servei ferroviari als barris del sud de Terrassa i que l'Hospital de Terrassa disposi d'estació; com també millorar les connexions ferrovià ries entre Terrassa i les principals poblacions del Baix Llobregat Nord, com són Olesa de Montserrat, Esparraguera, Abrera i Martorell
Pel que fa a la xarxa vià ria, es considera important que el pla incorpori la reconversió com a via cÃvica de la N-150 entre Terrassa i Sabadell i l'ampliació de les autopistes C-58 i C-16 entre el tram que actualment està en obres i l'enllaç amb la B-40. Respecte a la B-40, l'Equip de Govern entén que el PEMV hauria d'incorporar la construcció dels vials de connexió d'aquesta via amb l'A-2 a Abrera i, especialment, les pautes i directrius per al seu desenvolupament entre Terrassa i Sabadell. L'objectiu és que, d'aquesta manera, es garanteixi la preservació ambiental i paisatgÃstica al seu pas per l'Anella Verda de Terrassa, a fi que contribueixi a la millora de l'estat ecològic dels corredors naturals, i faci de llindar entre la ciutat i l'espai agro-forestal en la franja nord de la ciutat, resguardant els seus valors. Pel que fa a la mobilitat en autobús, es contempla millorar la xarxa de transport públic que permeti connectar amb les localitats d'Abrera, Martorell, Castellbisbal i Sabadell.
Les caracterÃstiques de les dues comarques
L'ambit territorial del PEMV abasta 62 municipis, en els que hi viuen més de 1,3 milions d'habitants i que representen el 18% de la població de Catalunya i el 26% dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les tres ciutats principals, Sabadell, Terrassa i Granollers, que comparteixen vies de comunicació com l'AP7, la C-58 i la C-17, engloben el 36% del total de població del Vallès; la resta es troba repartida principalment al Vallès Occidental, a municipis com Sant Cugat del Vallès, Rubà i Cerdanyola del Vallès amb poblacions que superen els 50.000 habitants.
El Vallès sempre ha tingut un gran pes econòmic en el marc català , ja que representa el 17% del PIB de Catalunya. A més, disposa d'un extensa activitat industrial que representa el 25% del total a Catalunya i concentra punts singulars de gran desenvolupament social i econòmic com són la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc Tecnològic al Parc de l'Alba o també el Circuit de Catalunya; a més de polÃgons industrials de referència com són Can Sant Joan (Sant Cugat) i els que conformen l'entorn de Mollet del Vallès-Santa Perpètua-Palau-Solità i Plegamans o Parets del Vallès, entre d'altres.