El Govern Municipal presenta 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès redactat per la Generalitat

Es considera que el document està mancat d'una visió metropolitana moderna i equilibrada territorialment i reivindica que sigui un pacte de futur entre administracions públiques

El Govern Municipal de Terrassa ha presentat un escrit amb 20 al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), que recullen aspectes tant pel que fa al procès d'elaboració del Pla, com a les propostes de transport públic i de xarxa viària que planteja. Des de Terrassa s'entén que el PEMV ha de contemplar una mobilitat més moderna, equilibrada, transparent, sostenible, eficaç i còmoda per a la ciutadania.

Així, es considera que el PEMV no respon a un equilibri territorial perquè continua polaritzant el seu desenvolupament al voltant de Barcelona i, per tant, no recull una visió metropolitana més àmplia i moderna, que contempli la descentralització de l'activitat econòmica, i aposti pel desenvolupament de noves centralitats fora dels nuclis urbans tradicionals. Un altre aspecte fonamental és la necessitat de planificar les accions valorant la capacitat ambiental del territori i prioritzant les noves infraestructures que afavoreixin els modes de transport sostenibles.

El PEMV, redactat pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, vol donar resposta a les problemàtiques de mobilitat local i global al Vallès Occidental i Oriental, tenint en compte els condicionants territorials, socioeconòmics i ambientals i donant així, compliment al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat al 2010. El PEMV, que es va començar a treballar l'abril de 2017, vol definir una estratègia de futur pel que fa a la mobilitat i el seu objectiu final és ser el full de ruta que defineixi les infraestructures i els serveis de transport públic i privat que necessiten el Vallès Occidental i l'Oriental fins el 2026.

La proposta recull, entre altres aspectes, millorar la xarxa viària, potenciar l'oferta ferroviària transversal del Vallès i construir intercanviadors que contribueixin a crear xarxa; incrementar la intermodalitat de les estacions ferroviàries; augmentar la cobertura ferroviària en zones d'alta densitat amb noves línies/estacions; millorar la capacitat dels sistemes ferroviaris d'accés a Barcelona; potenciar les principals línies de bus internes al Vallès; ampliar la xarxa d'itineraris interurbans per a bicicletes i vianants, prioritzant els corredors de major demanda i amb distàncies entorn els 5 km; i millorar l'oferta d'aparcaments segurs per a bicicletes.

Les al·legacions de Terrassa

Com a ciutat amb un pes socioeconòmic específic dins de Catalunya, des de l'Equip Govern de l'Ajuntament de Terrassa es reivindica una millor connexió, no només amb Barcelona, sinó també cap a altres àmbits territorials propers com la Catalunya central, el Baix Llobregat i el Maresme; amb els que ens uneixen importants lligams socioeconòmics. També planteja la necessitat de potenciar corredors transversals, ja siguin europeus com el corredor del Mediterrani, o bé de caire metropolità. Per a Terrassa, el PEMV ha de ser un autèntic pacte de futur entre administracions públiques on estigui inclosa la coordinació amb l'administració de l'Estat i per tant es reclama la coordinació i seguiment també amb l'Estat.

Amb les seves al·legacions, Terrassa posa de manifest quines són les seves prioritats de futur, i en les quals els modes de transport col·lectiu i la intermodalitat, tenen un pes molt important. Així, reclama la millora de la connectivitat de la ciutat amb l'aeroport d'El Prat, mitjançant la Línia R4; la comunicació directa amb els campus universitaris de Cerdanyola (UAB) i de Diagonal-Barcelona (UB i UPC); i l'ampliació de la xarxa ferroviària del Vallès, amb la construcció de noves línies i estacions. En aquest sentit, defensa la redacció dels estudis per desenvolupar el tram Cerdanyola Universitat-Sabadell-Terrassa de la nova línia ferroviària del túnel d'Horta, que ha de permetre dotar de servei ferroviari als barris del sud de Terrassa i que l'Hospital de Terrassa disposi d'estació; com també millorar les connexions ferroviàries entre Terrassa i les principals poblacions del Baix Llobregat Nord, com són Olesa de Montserrat, Esparraguera, Abrera i Martorell

Pel que fa a la xarxa viària, es considera important que el pla incorpori la reconversió com a via cívica de la N-150 entre Terrassa i Sabadell i l'ampliació de les autopistes C-58 i C-16 entre el tram que actualment està en obres i l'enllaç amb la B-40. Respecte a la B-40, l'Equip de Govern entén que el PEMV hauria d'incorporar la construcció dels vials de connexió d'aquesta via amb l'A-2 a Abrera i, especialment, les pautes i directrius per al seu desenvolupament entre Terrassa i Sabadell. L'objectiu és que, d'aquesta manera, es garanteixi la preservació ambiental i paisatgística al seu pas per l'Anella Verda de Terrassa, a fi que contribueixi a la millora de l'estat ecològic dels corredors naturals, i faci de llindar entre la ciutat i l'espai agro-forestal en la franja nord de la ciutat, resguardant els seus valors. Pel que fa a la mobilitat en autobús, es contempla millorar la xarxa de transport públic que permeti connectar amb les localitats d'Abrera, Martorell, Castellbisbal i Sabadell.

Les característiques de les dues comarques


L'ambit territorial del PEMV abasta 62 municipis, en els que hi viuen més de 1,3 milions d'habitants i que representen el 18% de la població de Catalunya i el 26% dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les tres ciutats principals, Sabadell, Terrassa i Granollers, que comparteixen vies de comunicació com l'AP7, la C-58 i la C-17, engloben el 36% del total de població del Vallès; la resta es troba repartida principalment al Vallès Occidental, a municipis com Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès amb poblacions que superen els 50.000 habitants.

El Vallès sempre ha tingut un gran pes econòmic en el marc català, ja que representa el 17% del PIB de Catalunya. A més, disposa d'un extensa activitat industrial que representa el 25% del total a Catalunya i concentra punts singulars de gran desenvolupament social i econòmic com són la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Parc Tecnològic al Parc de l'Alba o també el Circuit de Catalunya; a més de polígons industrials de referència com són Can Sant Joan (Sant Cugat) i els que conformen l'entorn de Mollet del Vallès-Santa Perpètua-Palau-Solità i Plegamans o Parets del Vallès, entre d'altres.
Twittear Crear PDF para esta noticiamodo impresión
Posted on Tuesday 28 July 2020 - 20:46:35 in Varios by Director