Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

La regidora de Polítiques Socials d’Habitatge denuncia que la Generalitat ofereixi a l’Ajuntament pisos d’una entitat financera

Lluïsa Melgares qualifica l’operació de “rescat bancari”

La regidora de Polítiques Socials d’Habitatge de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha
criticat el fet que la Generalitat de Catalunya ofereixi a l’Ajuntament pisos propietat
d’una entitat financera, provinents d’execucions hipotecàries o dacions en pagament,per tal que el Consistori els compri. Melgares ha qualificat aquesta acció de “rescat bancari en tota regla” i ha afegit: “no puc entendre que el Govern català es dediqui a ajudar als bancs a treure’s de sobre l’estoc de pisos buits en lloc encara entenc menys que pretengui que els ajuntaments comprin aquests pisos amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes i els ofereixin a preus per sobre del mercat”. La regidora ha afegit que: “també existeixen moltes famílies que no poden vendre el seu pis i quedaran sobreendeutades.”
La setmana passada l’Agència d’Habitatge de Catalunya va enviar una carta a
l’Ajuntament de Terrassa demanant al Consistori si estava interessat a comprar
algun d'aquests pisos. L’oferta s’emmarca en el decret llei de mesures urgents en
matèria d’habitatge que el Govern de la Generalitat va anunciar el passat mes de
març i que el Parlament de Catalunya ha aprovat avui mateix. En aquest sentit, la
regidora ha criticat també que “la Generalitat ni tan sols ha esperat a tenir el
decret aprovat per anar a picar a les portes dels ajuntaments amb la cartera de
pisos sota el braç”.
Lluïsa Melgares denuncia a més una “improvisació i manca de rigor”, ja que l’escrit de l’Agència es limita a trametre un llistat d’habitatges amb indicació de la seva adreça, preu i superfície, sense especificar si aquesta es útil o construïda, ni les característiques dels habitatges, ni el nombre de dormitoris, ni el seu estat de conservació ni condicions d’habitabilitat. És a dir, sense la mínima informació necessària per tal de poder valorar la possible idoneïtat d’aquests habitatges per tal de poder ser destinats a polítiques d’habitatge social.
Pel que fa al preu de venda dels habitatges indicats, en tots els casos resulta força superior al cost dels 975 habitatges de l’actual parc municipal. Així, 20 dels 48 habitatges que s’ofereixen ni tan sols tenen cèdula d’habitabilitat, raó per la qual,d’acord amb la vigent llei del dret a l’habitatge, no es podria procedir a la seva transmissió, i 17 es troben llogats o bé ocupats. Finalment, en el cas de 13 dels habitatges, ni tan sols ha estat lliurada encara la seva possessió a l’entitat financera.
Lluïsa Melgares ha recordat també que el dret de tanteig i retracte per a la
Generalitat i els ajuntaments (és a dir, la prioritat per comprar pisos buits dels bancs)ja està recollit per la Llei del dret a l’habitatge, “com altres mesures del nou decret que o no són noves, o no són factibles, o no són útils, però que són molt estètiques en època preelectoral”, ha dit la regidora.