Pregó de Festa Major 2015

Bona tarda a tothom,
Fa un parell de setmanes, l’alcalde, Jordi Ballart, va venir
de visita a casa per fer-me una proposta. Volia que
pronunciés el pregó de la Festa Major, perquè sóc una de
les persones de més edat que hi ha a Terrassa. El Jordi i
jo ens vam conèixer quan vaig complir els 100 anys i va
venir a felicitar-me. Llavors ja em va semblar que era una
persona molt propera i amb moltes inquietuds.
En els meus 102 anys de vida, mai no m’hauria imaginat
que estaria aquí, al balcó de l’Ajuntament, per obrir la
Festa Major. De manera que li vaig dir que sí, perquè la
veritat és que em fa molta, molta il·lusió representar aquí
les persones que tenim més de 100 anys, més d’un segle.
Crec que és un dels molts grans i petits regals que m’ha
fet la vida, i us ho agraeixo de tot cor.
Més o menys des de la meitat del segle XX sóc
terrassenca. Vaig néixer el 1913 a Benavent de la Conca,
un petit poble del Pallars Jussà, a Lleida, i vaig venir a
viure a Terrassa després de la Guerra Civil, amb el meu
marit, Joan, a qui vaig perdre fa uns anys. Aquells eren
temps difícils, però a Terrassa hi havia feina i oportunitats
de futur. I aquí vam arrelar i vam tirar endavant, amb les
nostres filles Montse i Carme, i després amb els nostres
néts i els besnéts.
Ens vam convertir així en una família terrassenca, de gent
treballadora, que lluitava per progressar: sempre mirant
cap endavant però conservant la nostra història, les arrels.
La festa que avui comença diu moltes coses sobre
l’esperit de Terrassa, sobre tot el que hem vist canviar
amb el pas dels anys i tot allò que ens uneix.
Són dies d’alegria, de sortir al carrer, de trobar-nos amb
els veïns i veïnes. Dies per celebrar que formem part de la
història d’una família, d’una ciutat, d’un país.
I això és el més important que tinc per dir aquest vespre
com a pregonera: que celebrem la festa amb el cor, amb
joia. Que la celebrem pensant en els infants, en els joves,
en la gent que treballa o lluita per tenir feina, en la gent
gran… Que visquem la festa com una gran família, com
una gran ciutat, i que la< sentim i la gaudim com el que
és: la festa més nostra, la festa de tothom.
Ja que he anomenat la gent gran, vull dir-vos que
afortunadament jo visc sola, puc fer moltes coses tot i la
meva edat, i alhora estic molt ben acompanyada i recolzada
per la meva família; peró si us plau, ens hem de recordar de
tota la gent gran que no té aquesta sort, que se sent molt
sola, que li manquen abraçades, que els parlin i sobretot els
escoltin; hem d'estimar més a la gent gran!
Moltes gràcies i bona Festa Major a tothom!!!!
Twittear Crear PDF para esta noticiamodo impresión
Posted on Friday 03 July 2015 - 22:37:25 in Varios by Director