L’acte va consistir en la lectura de la declaració institucional per part de l’alcalde, que va donar pas a la lectura del parlament per part de Susana Escalera, membre de Niños Desaparecidos de la Riada de 1962. A continuació, la presidenta de l’entitat, Ana Martínez, i el tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, van llegir els noms de les 189 persones que consten en aquest primer cens oficial, els noms dels quals estan impresos en dos llençols que es mostren, des d’ahir, a l’atri de l’Ajuntament.
Una informació que ja es pot consultar al Portal municipal de Dades Obertes. Es compleix, així, amb una de les actuacions acordades al Ple de la Dignitat, celebrat el 25 de setembre de 2024, per recuperar la memòria històrica i que és fruit d’un treball exhaustiu fet pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, en col·laboració amb l’associació Niños Desaparecidos de la Riada 1962, arran d’una investigació orientada a reconstruir, amb el màxim rigor documental, aquest cens.
La voluntat era donar nom i cognoms a les víctimes mortals de Terrassa, la identitat de les quals ha pogut ser confirmada i verificada, per elaborar un primer cens amb la relació més completa, rigorosa i solvent de les persones que van perdre la vida i contribuir, d’aquesta manera, a preservar i reparar la memòria històrica. En aquest projecte també intervé l’entitat Niños Desaparecidos per esbrinar i conèixer quants infants van desaparèixer durant i després de la riuada i facilitar, així, informació a les famílies perquè, si ho desitgen, portin a terme processos d’investigació i reclamació.
De l’estudi, fet a partir de totes les fonts públiques documentals disponibles i contrastables, se’n desprèn, de moment, la xifra de 189 víctimes mortals, la informació de les quals es pot consultar en aquest enllaç: Víctimes mortals identificades dels aiguats de 1962 vinculades a Terrassa i les Fonts de Terrassa. Es tracta d’una primera relació procedent de la informació pública consultada i que, probablement, es podrà ampliar amb posteriors aportacions d’informació.
La jornada del 8 d’octubre
L’Arxiu Comarcal acollirà, el dijous dia 8 d’octubre, una jornada monogràfica oberta a la ciutadania per presentar els resultats d’aquesta investigació, la metodologia utilitzada, les principals conclusions i reconèixer, així, la contribució que han fet les persones i entitats participants en aquest estudi. També s’informarà sobre la recerca de persones desaparegudes i de persones no identificades que s’ha dut a terme, alhora que es farà una crida a la ciutadania per incorporar nous testimonis, documentació i aportacions que contribueixin a recuperar la memòria democràtica i històrica de Terrassa.
La nit del 25 de setembre de 1962, un gran aiguat va baixar per les rieres del Palau i de les Arenes, generat per pluges torrencials de 225 litres per metre quadrat, en poques hores i amb una gran intensitat, que va afectar greument la zona de la Rambla d’Ègara i de la Rambleta del Pare Alegre i l’eix de la riera de les Arenes. Al voltant d’aquesta zona es trobaven nombrosos edificis de construcció precària, aixecats en zones inundables i ocupats en gran part per persones i famílies immigrants instal·lades a Terrassa a la recerca de millors condicions de vida i oportunitats de progrés i feina.
Ara fa dos anys es va celebrar el Ple de la Dignitat on es va acordar impulsar tot un seguit d’actuacions per recuperar la memòria històrica com ha estat l’elaboració d’aquest cens de víctimes mortals i la instal·lació de tres esteles commemoratives a l’avinguda de l’Abat Marcet; al pont de la RENFE, del barri de Les Arenes, i a la passarel·la de vianants que hi ha a Les Fonts; en record a la tràgica riuada del 1962. Una proposta que va ser treballada, elaborada i consensuada amb la Comissió de Rieres.
