Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

Respecte i Vehemència

El Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Terrassa voldria comentar dos aspectes del darrer ple del mes de juliol, no tant pel que fa a als continguts, prou explícits en els temes tractats, sinó pel que fa a les formes i les actituds. Diuen els que hi entenen que, en democràcia, les formes ho són tot; nosaltres no ens atreviríem a dir que ho són tot, però sí que són importants i que, segons quines siguin les formes i les actituds, acaben eclipsant els continguts.

RESPECTE

La paraula respecte té una colla d’entrades en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Les que ens interessen són bàsicament dues. La primera diu que el respecte és “l’ acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte”, la segona diu “sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc...”.

En el darrer ple un regidor del nostre grup va patir una greu manca de respecte al torn de precs i preguntes quan un regidor de l’equip de govern es va negar a respondre una pregunta seva, amb estranyes consideracions ad hominem, atenent a característiques personals de l’interlocutor i no al contingut de la pregunta. Simplement es va menystenir la persona en negar-li qualsevol tipus de resposta; no va considerar el regidor de l’equip de govern, la pregunta o el nostre regidor com a quelcom o algú que s’havia de tenir en compte. No demanem consideració o estima, però sí que denunciem el menysteniment.

Les argumentacions ad hominem figuren com a mala praxi argumentativa en tots els manuals bàsics de ciència política. Des del nostre grup polític creiem que cal ser estrictes i vigilants amb aquestes males praxis ja que, a la llarga, es pot córrer el perill de demostrar una capacitat política comparable a la d’un pot de col fermentada. Escassa.

VEHEMÈNCIA

El populisme assetja. El populisme ven. I sembla que han començat les rebaixes. No hi ha receptes simples a problemes complexos. Segons quins tons en defensa de les causes serioses com són els desnonaments i la pobresa infantil, sonen més aviat a populisme emotivista que no pas a la voluntat de recerca de solucions, sonen a la voluntat de provocar el desgast polític que no pas a abordar de debò els problemes. Demonitzar el sector financer i les empreses ven; ara, no saben què ven exactament.

Perquè si en el camp de la religió la virginitat és un valor discutit, en la política, segons quines actituds virginals provoquen vergonya aliena. Quan s’ha participat en governs com el del senyor Zapatero, que ostenta el record de destrucció de llocs de treball i de liquidació del teixit empresarial, una mica d’autocrítica seria desitjable. Quan s’ha participat en un govern com el del senyor Zapatero, els ministres del qual fugien de la nau que s’enfonsava com conillets atemorits, una mica d’autocrítica seria necessària. Quan s’ha participat en governs com el govern tripartit de Catalunya que ha deixat un deute que tensiona greument els comptes públics, una mica d’autocrítica seria saludable. Una autocrítica desitjable, necessària i saludable per tal d’evitar vehemències i impostacions.

Amb quina legitimitat es pot demonitzar les caixes d’estalvi, les rescatades i les no rescatades, quan en molts dels consells d’administració, en els reduït o en els ampliats, hi havia representants polítics i sindicals, d’ens locals i d’altre entitats públiques? Es que no hi ha cap responsabilitat, per mínima que sigui, en tot el desgavell ocasionat (preferents, desnonaments) quan es participava en aquests consells d’administració que han enfonsat Unnim o Catalunya Caixa ―per citar un dels puntals del poder socialista―, i dels quals es cobraven unes dietes que són un dels secrets més ben guardats del regne?

Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Terrassa