Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

Ocean Colour Scene (20è aniversari de “Moseley Shoals” ) i Skunk Anansie al 18è Festival Mil·lenni

1 de desembre i 13 de febrer respectivamente

Altres artistes confirmats pel festival són The Divine Comedy, Michael Kiwanuka i Tony Hadley (Spandau Ballet)

Entrades ja la venda a www.festivalmillenni.com


Ocean Colour Scene. 1 de desembre (Apolo)

Herois del rock britànic
Sorgits a Moseley, un suburbi de Birmingham, a l’ombra de les grans bandes del britpop, Ocean Colour Scene va prendre forma de quartet sota el lideratge del guitarrista Steve Cradock, amb un passat mod al grup The Boys. L’altre vèrtex és el cantant Simon Fowler. Es van conèixer en un concert d’Stone Roses, del quals van rebre una gran influència inicial, tal com evidencien el seu àlbum de debut, de títol homònim, editat en 1992 i que va resultar un fracàs comercial.



La seva sort va començar a canviar quan Paul Weller va quedar encisat de la manera de tocar de Cradock. Així la seva guitarra es va fer assídua dels discos i concerts de l’ex The Jam des de el seu segon àlbum en solitari “Wild Wood” (1993). Tot això sense abandonar el grup, la fama del qual va seguir creixent quan Noel Gallagher els va convidar a ser teloners de la gira de Oasis de 1994. Ja en boca de tots, quan es publica el seu segon àlbum “Moseley Shoals” (1996) es converteixen en súper vendes gràcies a singles como “The Riverboat Song”, “The Day We Caught the Train”, “You've Got It Bad” i “The Circle”.



Després han editat deu discos d’estudi, l’últim dels quals va ser “Painting” (2013). Aquest 2016 celebren el 20è aniversari de “Moseley Shoals” i per això realitzaran una gira on l’interpreten al complet, que passarà per la sala Apolo l’1 de desembre dins de la programació del Festival Mil.lenni. Al repertori inclouen a més altres clàssics de la seva edat d’or, com “Hundred Mile High City” i “Get Blow Away” del tercer àlbum “Marchin’ Already” (1997) o “So Low” i “Profit In Peace” del quart “One From The Modern” (1999), en el que suposa una mescla infalible entre rock i psicodèlia.



Skunk Anansie. 13 de febrer (Razz)

Inventors del clit rock

El grup britànic de rock alternatiu Skunk Anansie practiquen -en paraules de la seva emblemàtica cantant Deborah Dyer, alies Skin- el clit rock, una amalgama de rock dur i ràbia feminista negra. No en va entre les seves influències cal citar a Rage Against The Machine, Pearl Jam o Nirvana. El primer single, el controvertit “Selling Jesus”, va aparèixer a la banda sonora de “Extrange Days” (1995), un thriller de ciència ficció. Aquell mateix any van debutar amb l’àlbum “Paranoid & Sunburnt”que conté un altre tema fonamental, “Little Baby Swastikkka”.



La carrera del grup es va consolidar amb “Stoosh” (1996) i “Post Orgasmic Chill” (1999), que recorden a la seva gira actual tocant temes emblemàtics com “Hedonism (Just Because You Feel Good)”, “Twisted (Everyday Hurts)” o “Charlie Big Potato”. Però quan tot anava bé la banda se separa el 2001. Skin inicia una carrera en solitari que la va portar a publicar “Fleshwounds” (2003) i “Fake Chemical State” (2006) i a alternar la seva faceta de DJ amb icona de la moda. El grup es va reformar 2009 publicant el grans èxits “Smashes & Trashes”.



La nova etapa es va consolidar amb “Wonderlustre” (2010) i el seu “You Saved Me” apareixent a la banda sonora de la pel·lícula fantàstica “Sucker Punch: Mundo Surreal” on també figura el seu remix de l’“Army Of Me” de Björk. La mort del bateria Robbie Francis els va portar a titular “Sad Sad Sad” el single del seu cinquè àlbum “Black Traffic” (2012). Ara es troben immersos en la presentació del seu flamant “Anarchytecture”, un títol que fa referència a la intersecció entre estructura i caos, llibertat i fronteres.