Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

La CUP dissenya un abonament T-10 per augmentar els espectadors del Cinema Catalunya

El 'Pla de rellançament' inclou reconvertir la sala petita en una 'Sala B' (amb més cinema d'autor, en VO i doblat al català) i que les entitats co-gestionin la programació de dilluns i dimarts


La CUP ha proposat avui un Pla de Revitalització del Cinema Catalunya, davant l’evolució a la baixa del nombre d’espectadors a les sales de cinema. En el cas terrassenc, l’assistència es manté estable en els darrers anys, però no és elevada.

Davant aquesta realitat, la CUP ha proposat un Pla basat en 3 eixos: Política de preus, cogestió de les entitats i reorientació de la sala petita. Tal com ha explicat Ander Zurimendi, la CUP planteja fer un ventall d’abonaments, per això atraure el públic juvenil. Per una banda, es proposa una ‘Tarifa Plana’ (per poder accedir al cinema qualsevol dia de l’any, tantes vegades com es vulgui). Per l’altre, un abonament T-10 (que consta de l’accés a 10 pel·lícules, a un preu inferior al de taquilla). Els cupaires creuen que l’èxit d’aquest abonament estarà lligat també a la línia comunicativa, especialment per atraure públic joves. Per això, proposen que imiti la línia estètica dels abonaments de l’Àrea de Transport Metropolità (ATM), de forma que la gent ho relacioni amb un referent de l’imaginari popular. A més a més, aquests abonaments permetran oferir la possibilitat d’accedir al cinema a preus més accesibles per tothom. "I tot i que inicialment els ingressos del cinema seran menors (per oferir l’entrada més barata) a la llarga augmentarà els ingressos (perquè multiplicarà el nombre d’espectadors)", ha enraonat Zurimendi.

Envelliment dels espectadors

Aquesta és una política per a crear nous hàbits culturals entre sectors de la població que ja no tenen l’assistència al cinema entre les seves preferències. I és que anar físicament al cinema, com la venda de diaris en paper o anar al Mercat tradicional, és un hàbit que s’està perdent. Perquè hi ha una generació de persones adultes (que podríem situar entre 40 i 70 anys, segons apunten fons del sector cinematogràfic), que va al cinema. Però a mesura que vagin morint, el públic no es regenerà. Almenys, aquesta és la impressió del grup de treball de Cultura de la CUP.

I és que les noves generacions han optat per les facilitats que implica la digitalització. Des de les descàrregues d’inici de segle XXI, a les plataformes d'streaming com HBO o Filmin. Per tant, la CUP es demana: Hi ha espai per a les sales de cinema independent, en la gloriosa era de Netflix? I nosaltres creiem que sí.

Una 'Sala B' més cinèfila

De fet, el segon eix és la reorientació del cinema, amb la creació d’una «Sala B» a l’actual sala petita. Es tracta de rellançar el projecte del cinema amb un canvi de nom de la sala, que s’especialitzarà en la projecció del Cinema d’Autor/a, les Mostres documentals, el cinema en Versió Original i el el cinema en català, entre d’altres. Algunes d’aquestes línies ja es treballen avui en dia, però amb una freqüència menor del que proposa la CUP. Alhora que es manté una nova orientació en la selecció de pel·lícules per a la Sala B, la sala principal pot mantenir una línia de films més convencionals. Aquesta Sala B també estaria vinculada a augmentar les exposicions al hall i els esdeveniments culturals relacionats amb cada passi, de forma que el cinema sigui molt més que la mera projecció audiovisual.

I en tercer i darrer lloc, destaca l’Eix de les Entitats. Actualment, els col·lectius i entitats poden llogar el cinema els dilluns i dimarts i fer els seus passis. La CUP va un pas més enllà i proposa que les entitats co-gestionin la programació de Dilluns i Dimarts, creant una oferta relativament estable. D’aquesta manera, no només es tracta de que hi puguin accedir (previ lloguer de la sala), sinó que s’ofereixi la possibilitat de que facin una gestió comunitària de la programació.

Sinèrgies entre les entitats

Encara més: La CUP proposa interrelacionar diferents col·lectius amb criteris d’interseccionalitat, afavorint les sinèrgies personals i socials entre entitats de molt diferent àmbit. Per exemple: Una entitat del Lleure podria coorganitzar un cicle documental amb una entitat LGTBIQ+. O un grup excursionista de Muntanya podria treballar colze a colze amb una entitat antiracista per preparar una Mostra de cinema sectorial. Així s’imbrica la societat en diferents vivències. D’aquesta manera, el cinema no només seria un element cultural, sinó també de transformació social.

A més a més, el Cinema Catalunya és un equipament cultural emblemàtic de la ciutat. I situada en el cor de la illa peatonal, motiu pel qual dóna vida al barri (en aquest cas el centre), fent barris per viure-hi i no just per dormir-hi.